• El marc de la trobada

Els marcs legislatius, normatius i administratius no estan fets per afavorir l’entesa entre les administracions públiques i les comunitats locals. Per contra, l’Estat ha construït una clara aliança amb el sector privat mercantil que, a través de partenariats públic privats (PPP), empreses mixtes de capital, consorcis, licitacions, etc., ha anat cedint recursos i infraestructures a un sector privat guiat pel lucre i sense condicions de retorn als territoris i comunitats on operen. 

Davant d'aquesta praxis hi ha moviments que reclamen un tracte “igualitari” amb el sector públic per a la gestió de recursos per part de comunitats locals. Aquesta demanda però, va acompanyada de mecanismes de transparència, democràcia, proximitat, no lucre i retorn social. D'aquesta manera l'administració reconeixeria la capacitat de la ciutadania a organitzar-se i a formar part dels afers públics, alhora que les comunitats complirien funcions públiques i es coordinarien amb les administracions quan fos necessari.

Els reptes aquí són diversos: com donar suport a aquestes experiències sense restar-los autonomia, sense subsumir-les en la burocràcia i sense acabar domesticant-les o cooptant-les?

El Programa Comunalitats urbanes és una aposta per eixamplar el marge de la col·laboració públic-comunitària, ja que més que "assegurar drets" busca garantir les condicions necessàries perquè es generin i consolidin comunitats que gestionin directament aquests recursos i serveis. Tenim alguns exemples de polítiques públiques que han intentat, fins ara de manera força humil, la creació de marcs idonis per eixamplar els marges de la col·laboració públic-comunitària. L’exemple de la política dels Ateneus Cooperatius a Catalunya o la de Patrimoni Ciutadà a Barcelona, obren horitzons possibles. 

• La sessió

En aquesta sessió volem abordar els reptes i límits de la col·laboració públic-comunitària a partir de les experiències realitzades al territori espanyol (Barcelona, Múrcia i A Coruña) i conversant entre les diferents protagonistes d’aquestes pràctiques.

1. Ponència inicial a càrrec de Ruben Martínez de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona IDRA

2. Taula rodona:

- Claudia Delso, ex-Regidoria Participación e Innovación Democrática A Coruña.

- Teresa Vicente, de la ILP del Mar Menor

- Andreu Meixide, del Pla de Barris de Barcelona (2016-2020)

- Casal de Barri de Prosperitat

• A qui va dirigit aquest cicle?

Emmarcat en el programa Comunalitats urbanes i dirigit a les persones i col·lectius implicats en les Comunalitats, les sessions seran obertes a qui es senti interpel·lat/da a treballar per la transformació dels territoris des de l'autoorganització.

• El cicle formatiu

Més info sobre el cicle formatiu Els béns comuns en la transició ecosocial