Comunalitats Urbanes és un programa del Departament d’Empresa i Treball que vol impulsar una organització més justa de l’economia. En l’actualitat, compta amb vint-i-sis comunalitats repartides arreu del territori, formades per empreses, entitats, cooperatives i tota mena de xarxes veïnals i de suport mutu.
Les Comunalitats urbanes provenen d’una convocatòria pública de nova creació, emmarcada en una línia de subvencions bianual (2022-2024) del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya dins dels programes d’Economia Social.
La subvenció dota a cada Comunalitat urbana de fins a 350.000 € pel desenvolupament de les seves línies d’acció al llarg dels dos anys de duració del programa.
Per més informació, consulteu les bases de la convocatòria
El programa compta amb l’Oficina de les Comunalitats urbanes, qui coordina i acompanya a la Xarxa de les 22 Comunalitats en vistes d’afrontar conjuntament els reptes compartits.
L’Oficina ofereix diversos serveis, recursos i metodologies per entomar el programa tant per la seva vessant individual, acompanyant a cadascuna de les Comunalitats, com en la perspectiva de la Xarxa. Entre d'altres, s’hi troben recursos formatius i mètodes d’autodiagnosi, marcs conceptuals i argumentaris sobre els béns comuns i el dret a la ciutat. També, procura un seguiment i una assistència tècnica i metodològica de les actuacions, oportunitats i recursos generats per part de les Comunalitats.
L’Oficina treballa amb l’objectiu de generar una xarxa que en un futur pugui autosostenir-se, així com vertebrar una governança descentralitzada i connectada de manera òptima amb les estructures públiques.
L’Oficina de les Comunalitats urbanes també s’ha aprovat arran d’una convocatòria pública en el marc del programa. Actualment la gestiona l'IDRA, Institut de Recerca Urbana de Barcelona.
Un criteri imprescindible per la creació d’una Comunalitat urbana és que el territori on actuï compti amb un mínim de 20.000 habitants. Pot ser el cas d’un municipi, una ciutat o d’una agrupació de diferents barris o zones d’un mateix territori.
Després, cal que entitats d’aquest territori s’organitzin i creïn un grup motor. Aquest ha d’estar conformat per un mínim de quatre entitats amb seu al territori de la comunalitat i han de ser de tipologies diverses; són el cas d’empreses, agrupacions de comerciants, cooperatives, entitats de l’Economia Social i Solidària, l’administració local, associacions de veïnes o associacions amb activitat no empresarial, persones físiques i autònomes. Aquest primer grup motor és qui es presenta a la convocatòria i, en cas de ser-li otorgada, esdevé el Comité Activador i gestor de la Comunalitat.
El Comité gestiona el pressupost vinculat a la subvenció del programa. També, s’ocupa d’ampliar la comunitat amb nous agents, persones i organitzacions que passin a formar part de la comunalitat i de la conformació de l’Assemblea Comunal, com són les anomenades “entitats participants”, qui col·laboren i aporten valor afegit a la Comunalitat en termes d’arrelament i diversitat d’actors en el territori.
Estàs interessat/da en crear una nova Comunalitat?
Consulta els canals informatius del Departament d’Empresa i Treball per seguir el curs de noves convocatòries:
L’Assemblea Comunal agrupa el conjunt de persones, entitats i projectes de la Comunalitat. És un espai obert al veïnat i a la participació del territori, en el qual s’hi marquen les línies estratègiques de la Comunalitat. L’Assemblea Comunal actua com a espai de transparència, de rendició de comptes i de debat de temes pertinents. La forma en com es desenvolupa una Assemblea Comunal és amb criteris democràtics, d’horitzontalitat, d’inclusivitat i està obert a la ciutadania en general.
Sí! Les Comunalitats urbanes és una nova forma d’entendre la vida econòmica d’un territori que compta amb la participació activa de la seva població.
Una Comunalitat és impulsada per un conjunt d’entitats locals que disposen d’espais i activitats perquè el territori i les seves persones s’enxarxin per cobrir les seves necessitats, sigui a través de la creació i l’enfortiment de les xarxes de suport mutu, sigui per la creació de béns comuns.
Consulta el llistat de les 22 Comunalitat urbanes i suma’t a aquest repte col·lectiu. Recorda, l’Assemblea Comunal està oberta a la teva participació!
Les Comunalitats urbanes promouen l’anomenat “dret a la ciutat”, pel qual les persones s’agencien del seu entorn i del seu dia a dia per construir un barri o ciutat més habitable. Les Comunalitats treballen des d’aquest enfocament, enfortint l’autoorganització i promovent l’activisme de barri i urbà arrelat a cada territori. Un exemple de fortalesa és la generació i consolidació d’una Assemblea Comunal a cada territori.
D’aquest enfocament se’n deriven impactes lligats a l’ocupació i a les economies comunitàries, com són la consolidació de noves associacions, cooperatives i xarxes de suport mutu arrelades a cada territori, o les insercions laborals fruit de la dinamització de l’economia local.
Les línies d’actuació de les Comunalitats urbanes es despleguen en diferents eixos de treball, cadascuna segons les necessitats del seu territori. D’aquí que el seu impacte sigui singular i diferent.
També, per a l’assoliment dels objectius de la convocatòria, les Comunalitats han de complir amb uns objectius mínims prescrits. Es resumeixen en els següents indicadors:
Indicadors lligats al desenvolupament del programa:
Indicadors lligats a ocupació i economies comunitàries:
Indicadors lligats a formació: activisme i foment de l’autoorganització
El programa de Comunalitats és la tercera vessant del Programa d’Economia Social, juntament amb la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i els Projectes Singulars Cooperatius. La creació d’aquesta nova iniciativa persegueix l’enxarxament amb actors nous i diferents, un element necessari per canviar les realitats socioeconòmiques dels territoris. Aquest impuls i organització més justa de l’economia s’enfoca de la mà de comerciants, persones autònomes, entitats veïnals, empreses, cooperatives i actors institucionals, tots compartint el fet local.
Les Comunalitats urbanes són una aposta per eixamplar el marge de la col·laboració públic-comunitària, és a dir, que l’administració aposta no només per a la provisió de drets o serveis –com són l’accés a l’habitatge, l’alimentació o la cultura– sinó per garantir les condicions necessàries perquè es generin i consolidin comunitats que gestionin directament aquests recursos i serveis.
El fet interessant d’aquest model és que, d’una banda, l'administració reconeix la capacitat de la ciutadania a organitzar-se i a formar part dels afers públics, i d’altra banda, que les comunitats compleixen funcions públiques i es coordinen amb les administracions quan és necessari.
El programa busca així enfortir les xarxes d’ajuda mútua i els béns comuns al territori per a la resolució de les necessitats col·lectives i l’impuls de projectes socioeconòmics.
Altres programes públics han apuntat també en aquesta intencionalitat, com la promoció dels Ateneus Cooperatius o el programa de Patrimoni Ciutadà. Comunalitats urbanes és un programa revulsiu que vol seguir aprofundint en aquest sentit i ampliar la democràcia local.
Les Comunalitats urbanes proposen una nova forma d’organitzar la vida econòmica d’un territori; és per això que les relacions econòmiques productives i reproductives de les Comunalitats van més enllà de l’intercanvi monetari: es basen en la reciprocitat, la horitzontalitat i el no lucre.
En comptes d’estructurar les relacions econòmiques en persones clients i consumidores, o en proveïdores i en receptores, les Comunalitats promouen les xarxes de suport mutu per cobrir conjuntament les seves necessitats com a comunitat. És per això que les relacions econòmiques de les Comunalitats tenen una voluntat transformadora quant a les desigualtats d’accés als recursos. Davant d’una necessitat, les xarxes creen economies i d’intercanvi que van més enllà d’una mera relació monetària, i es fonamenten en relacions d’horitzontalitat, reciprocitat i solidaritat.
Els béns comuns són recursos compartits per una comunitat. El fet destacat recau en l’establiment d’unes normes d’accés i de governança per part de la comunitat que es relaciona amb aquest recurs. És per això que un bé comú no és en sí mateix un recurs, com podria ser l’aigua d’un riu; sinó que un bé comú es produeix i es manté en la interacció entre la comunitat, el recurs i el règim de governança. Aquests aspectes s’acorden de forma col·lectiva amb criteris d’horitzontalitat, d’inclusivitat, amb base democràtica, de proximitat, de sostenibilitat i de no lucre.
El programa busca enfortir les xarxes d’ajuda mútua i els béns comuns al territori per a la resolució de les necessitats col·lectives i l’impuls de projectes socioeconòmics.