Les Comunalitats urbanes provenen d’una convocatòria pública, emmarcada en una línia de subvencions bianual del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya dins dels programes d’Economia Social.

La subvenció dota a cada Comunalitat urbana de fins a 350.000 € pel desenvolupament de les seves línies d’acció al llarg dels dos anys de duració del programa.

Actualment estem en la 3a convocatòria del programa 2026-2028. 

Per més informació, consulteu les bases de la convocatòria

El programa compta amb l’Oficina de les Comunalitats urbanes, qui coordina i acompanya a la Xarxa de les 26 Comunalitats en vistes d’afrontar conjuntament els reptes compartits.

L’Oficina ofereix diversos serveis, recursos i metodologies per entomar el programa tant per la seva vessant individual, acompanyant a cadascuna de les Comunalitats, com en la perspectiva de la Xarxa. Entre d'altres, s’hi troben recursos formatius i mètodes d’autodiagnosi, marcs conceptuals i argumentaris sobre els béns comuns i el dret a la ciutat. També, procura un seguiment i una assistència tècnica i metodològica de les actuacions, oportunitats i recursos generats per part de les Comunalitats.

L’Oficina treballa amb l’objectiu de generar una xarxa que en un futur pugui autosostenir-se, així com vertebrar una governança descentralitzada i connectada de manera òptima amb les estructures públiques.

L’Oficina de les Comunalitats urbanes també s’ha aprovat arran d’una convocatòria pública en el marc del programa. Actualment la gestiona l'IDRA, Institut de Recerca Urbana de Barcelona.
 

Un criteri imprescindible per la creació d’una Comunalitat urbana és que el territori on actuï compti amb un mínim de 20.000 habitants. Pot ser el cas d’un municipi, una ciutat o d’una agrupació de diferents barris o zones d’un mateix territori. 

Després, cal que entitats d’aquest territori s’organitzin i creïn un grup motor. Aquest ha d’estar conformat per un mínim de quatre entitats amb seu al territori de la comunalitat i han de ser de tipologies diverses; són el cas d’empreses, agrupacions de comerciants, cooperatives, entitats de l’Economia Social i Solidària, l’administració local, associacions de veïnes o associacions amb activitat no empresarial, persones físiques i autònomes. Aquest primer grup motor és qui es presenta a la convocatòria i, en cas de ser-li otorgada, esdevé el Comité Activador i gestor de la Comunalitat. 

El Comité gestiona el pressupost vinculat a la subvenció del programa. També, s’ocupa d’ampliar la comunitat amb nous agents, persones i organitzacions que passin a formar part de la comunalitat i de la conformació de l’Assemblea Comunal, com són les anomenades “entitats participants”, qui col·laboren i aporten valor afegit a la Comunalitat en termes d’arrelament i diversitat d’actors en el territori. 

Estàs interessat/da en crear una nova Comunalitat? 

Consulta els canals informatius del Departament d’Empresa i Treball per seguir el curs de noves convocatòries:

Subvencions a les comunalitats urbanes

Preguntes freqüents

Xarxes socials

L’Assemblea Comunal agrupa el conjunt de persones, entitats i projectes de la Comunalitat. És un espai obert al veïnat i a la participació del territori, en el qual s’hi marquen les línies estratègiques de la Comunalitat. L’Assemblea Comunal actua com a espai de transparència, de rendició de comptes i de debat de temes pertinents. La forma en com es desenvolupa una Assemblea Comunal és amb criteris democràtics, d’horitzontalitat, d’inclusivitat i està obert a la ciutadania en general.

Les Comunalitats urbanes és una nova forma d’entendre la vida econòmica d’un territori que compta amb la participació activa de la seva població. 

Una Comunalitat és impulsada per un conjunt d’entitats locals que disposen d’espais i activitats perquè el territori i les seves persones s’enxarxin per cobrir les seves necessitats, sigui a través de la creació i l’enfortiment de les xarxes de suport mutu, sigui per la creació de béns comuns. 

Consulta el llistat de les 27 Comunalitats urbanes i contacta-hi, pregunta com hi pots participar per sumar a aquest repte col·lectiu. 
 

El programa de Comunalitats és un altre vessant del Programa d’Economia Social. La creació d’aquesta nova iniciativa persegueix l’enxarxament amb actors nous i diferents, un element necessari per canviar les realitats socioeconòmiques dels territoris. Aquest impuls i organització més justa de l’economia s’enfoca de la mà de comerciants, persones autònomes, entitats veïnals, empreses, cooperatives i actors institucionals, tots compartint el fet local.

Les Comunalitats urbanes són una aposta per eixamplar el marge de la col·laboració públic-comunitària, és a dir, que l’administració aposta no només per a la provisió de drets o serveis –com són l’accés a l’habitatge, l’alimentació o la cultura– sinó per garantir les condicions necessàries perquè es generin i consolidin comunitats que gestionin directament aquests recursos i serveis.

El fet interessant d’aquest model és que, d’una banda, l'administració reconeix la capacitat de la ciutadania a organitzar-se i a formar part dels afers públics, i d’altra banda, que les comunitats compleixen funcions públiques i es coordinen amb les administracions quan és necessari.

El programa busca així enfortir les xarxes d’ajuda mútua i els béns comuns al territori per a la resolució de les necessitats col·lectives i l’impuls de projectes socioeconòmics.

Altres programes públics han apuntat també en aquesta intencionalitat, com la promoció dels Ateneus Cooperatius o el programa de Patrimoni Ciutadà. Comunalitats urbanes és un programa revulsiu que vol seguir aprofundint en aquest sentit i ampliar la democràcia local. 

Les Comunalitats urbanes proposen una nova forma d’organitzar la vida econòmica d’un territori; és per això que les relacions econòmiques productives i reproductives de les Comunalitats van més enllà de l’intercanvi monetari: es basen en la reciprocitat, la horitzontalitat i el no lucre. 

En comptes d’estructurar les relacions econòmiques en persones clients i consumidores, o en proveïdores i en receptores, les Comunalitats promouen les xarxes de suport mutu per cobrir conjuntament les seves necessitats com a comunitat. És per això que les relacions econòmiques de les Comunalitats tenen una voluntat transformadora quant a les desigualtats d’accés als recursos. Davant d’una necessitat, les xarxes creen economies i d’intercanvi que van més enllà d’una mera relació monetària, i es fonamenten en relacions d’horitzontalitat, reciprocitat i solidaritat.

Els béns comuns són recursos compartits per una comunitat. El fet destacat recau en l’establiment d’unes normes d’accés i de governança per part de la comunitat que es relaciona amb aquest recurs. És per això que un bé comú no és en sí mateix un recurs, com podria ser l’aigua d’un riu; sinó que un bé comú es produeix i es manté en la interacció entre la comunitat, el recurs i el règim de governança. Aquests aspectes s’acorden de forma col·lectiva amb criteris d’horitzontalitat, d’inclusivitat, amb base democràtica, de proximitat, de sostenibilitat i de no lucre.

El programa busca enfortir les xarxes d’ajuda mútua i els béns comuns al territori per a la resolució de les necessitats col·lectives i l’impuls de projectes socioeconòmics.

El programa Comunalitats urbanes crea una administració pública que actua com un agent facilitador de la igualtat d’oportunitats a l’hora d’emprendre.

També, per a l’assoliment dels objectius de la convocatòria, les Comunalitats han de complir amb uns objectius mínims prescrits. Es resumeixen en els següents indicadors: 

Indicadors lligats al desenvolupament del programa:

• Un equip tècnic (mínim 3 persones) per Comunalitat
• Creació d’una Assemblea Comunal a cada territori on hi ha una Comunalitat urbana
• Realització d’una diagnosi territorial i identificació de béns comuns i projectes de suport mutu
• Impacte potencial de participació d’entre 1000 i 1500 persones anuals
• Acompanyament d’entre 3 i 6 xarxes de suport mutu 

Indicadors lligats a ocupació i economies comunitàries:  

• Consolidació i creació d’entre 3 i 6 xarxes de suport mutu 
• Creació d’una nova associació o cooperativa
• D’entre 30 i 45 noves insercions laborals fruit de les accions de la Comunalitat

Indicadors lligats a formació: activisme i foment de l’autoorganització

• Activitats de formació i difusió dedicades a l’activisme de barri i espai urbà
• Campanyes de comunicació i difusió específicament adreçades a col·lectius amb majors desigualtats per a la seva inclusió i participació. 

Les Comunalitats Urbanes són organitzacions que connecten l’economia productiva local i l’economia comunitària. Responen a la falta de distribució territorial de l’emprenedoria social catalana. Superar això comporta potenciar l’accés a oportunitats a l’hora d’impulsar projectes productius en determinats barris, territoris i col·lectius. L’economia comunitària té un paper clau aquí: es caracteritza per estar arrelada als territoris i per resoldre necessitats més enllà de l’economia productiva: des del suport mutu. Connectar ambdues economies és clau per relocalitzar l’economia. 

I ho fan a través de 4 estratègies:

1. La garantia de la inserció laboral i l’emprenedoria local amb criteris d’equitat. Les Comunalitats faciliten recursos, coneixements i assessorament per promoure la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral.

2. El foment de la resolució de necessitats econòmiques des del suport mutu. Les Comunalitats promouen la gestió col·lectiva com a via per a unir capacitats, interessos i infraestructures per emprendre. Es tracta de la mancomunació d’infraestructures i serveis. Això repercuteix a l’activació de sectors productius.

3. La facilitació de la mancomunació d’infraestructures i serveis per activar sectors productius. Les Comunalitats promouen la gestió col·lectiva com a via per a unir capacitats, interessos i infraestructures per emprendre. Es tracta de la mancomunació d’infraestructures i serveis. Això repercuteix a l’activació de sectors productius.

4. La creació d’iniciatives locals a partir de la intercooperació entre agents diversos del territori.Les Comunalitats promouen la creació de noves aliances entre el sector públic, cooperatiu, privat i social. L’objectiu és una economia local de més envergadura.