Ressò. Mercat Social de la Reutilització

Torna a Fitxes de bones pràctiques

Ressò. Mercat Social de la Reutilització

Necessitat col·lectiva

La necessitat detectada era donar sortida als productes elaborats per entitats de la comarca que treballen amb persones que estan vinculades a programes d’inserció fomentant la reutilització d’objectes, materials, etc.

La iniciativa s'impulsa a través de dues entitats que, acompanyades per Creacció -el servei de foment de l'ocupació de Vic-, volien donar resposta a la necessitat de donar a conèixer els projectes d’inserció i sortida als productes que es generaven a través d'aquests projectes. Durant el procés d'acompanyament amb Creacció, es va identificar la necessitat d’obrir-ho a altres entitats i fer un projecte comú a més escala, on s'hi incorporessin entitats, cooperatives o empreses d'inserció locals que treballen per la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat.

Objectius i accions
  • Reduir l'impacte ambiental que representaria els residus que aprofitem per generar productes utilitaris
  • Sensibilitzar població utilitzar objectes segona mà/vida
  • Inserir laboralment persones que treballen al Projecte

El principal servei que s'ofereix és la venda de productes de segona mà o reciclats. 

Comunitat

1. Grup motor: La Fera Ferotge SCCL, Areté, Associació Ashes, Fundació Dr. Trueta, Associació Tapís

2. Comunalitat de Vic, Creacció, Mancomunitat La Plana, Ajuntament de Vic, Bisbat de Vic

3. Altres col•lectius
 

- Professionals de l’àmbit cultural, talleristes i persones que han desenvolupat alguna activitat a l'entorn del mercat.
- Residu Zero Osona
- Càtedra del Món Rural de la Universitat de Vic

 

 

 

La comunitat organitzadora recull la diversitat del territori des d’una perspectiva interseccional tenint en compte elements lligats a la diversitat funcional o psicosocial, orientació sexual, persones racialitzades, persones migrades, persones  en situació irregular, persones amb risc d'exclusió social, religió o creences, etc. Pel que fa a les persones més directament implicades, han estat aproximadament 25 persones de les entitats organitzadores.

Governança

Els espais col·lectius de presa de decisions entorn al Ressò han estat reunions de representants de les entitats organitzadores que s'han realitzat bimensualment. Pot formar part d'aquest espai qualsevol persona representant de les entitats que formen part del projecte i, per tant, no era una participació oberta a tota persona.

Totes les entitats organitzadores treballen amb col•lectius vulnerabilitats donant-los suport en els seus itineraris d'inserció i, per tant, la inclusivitat de la interseccionalitat forma part del propi projecte.

Les decisions de l'espai de treball del Ressò es prenien per consens. La convocatòria de les reunions informatives i de presa de decisions es feia bimensualment, i s'enviava a través de correu electrònic i d'un grup de whatsapp. 

L'avaluació del projecte es va realitzar en una reunió monogràfica de valoració de la prova pilot. El projecte no disposa d'una eina de valoració com el Balanç Social. 
 

Arrelament i compromís territorial

A través de les entitats participants del projecte del Ressò hem pogut generar una xarxa entre elles de cara a detectar i impulsar nous projectes comuns en els àmbits que comparteixen (inserció sociolaboral, reciclatge i recuperació de materials, ...). El Ressò reverteix en el creixement de les entitats de la xarxa i les coordina amb nous actors com institucions o altres entitats del territori.

Intercooperació i desenvolupament econòmic

El Ressò és un projecte pilot molt innovador i encara no ha tingut ocasió d’enxarxar-se amb altres experiències, però ha seguit criteris de proveïment i compra responsables i sota criteris de l'economia social i solidària. Per exemple, el muntatge de l'espai s'ha fet amb material reciclat (disseny Ohlalà) i a través de la compra de productes de comerç just, la comunicació del projecte l'ha coordinada la cooperativa Dies d'Agost SCCL.

La voluntat del projecte és incorporar noves entitats amb la condició que també treballin la inserció sociolaboral i que generin productes reutilitzats i emmarcats en els principis de l'Economia Social i Solidària. El projecte es realitza de forma professionalitzada perquè és una activitat de les entitats que en formem part. La gràcia és ser una xarxa d’entitats i no un projecte propi d'una de les entitats.  

Com a projecte que vol generar ocupabilitat, situar-se com un nou lloc de venda compartit requereix de noves persones que se n’ocupin i, com que amplia l’activitat de les entitats, també dins les pròpies entitats es pot generar més ocupació en llocs estructurals i de gestió.

Com que fins ara el Ressò ha estat una prova pilot, l'ocupació generada ha estat a través de contractes temporals, però la intenció és generar un projecte permanent que doni sortida laboral a persones en situació de vulnerabilització social i, per tant, a través de programes d’inserció per condicions de baixa formació, baixes competències socials i laborals i altres dificultats per accedir al mercat laboral.

Sostenibilitat

Pel que fa a la sostenibilitat del projecte, es disposa dels següents mecanismes:

  • Redistributius: donacions.
  • De reciprocitat: cessió de l'espai físic on s'ha realitzat el mercat, difusió i comunicació del projecte a través de les administracions públiques, cessió i gestió de material físic de construcció de l'espai, transport, contacte amb empreses a través de la coordinació amb el servei municipal de Creacció.
  • D’intercanvi: els propis productes que es venien al Ressò.

La permanència del projecte és inviable sense l'ajuda local de l'Ajuntament, serveis com Creacció, etc. Les principals fonts de recursos han estat les donacions, la venda dels productes al mateix mercat i subvencions de la Generalitat per a les insercions i la part de comunicació (Comunalitat de Vic). A més, s'ha comptat amb un local cedit i altres ajudes. Encara no és un projecte prou madur com per haver generat les estructures necessàries per ser sostenible en sí mateix.

Relació amb l’administració

Ha calgut una relació de col·laboració estreta amb les administracions, i en particular amb l'Ajuntament de Vic perquè fos viable i s'ha fet una aposta política pel model de projecte amb facilitació d'espais  i burocràcia i recursos logístics.

Impacte i replicabilitat

A nivell d'impactes, el projecte fomenta la reutilització de materials per reduir impacte ecològic dels residus i destina cures a persones en situació de vulnerabilitat.

A nivell de replicabilitat de la iniciativa, considerem que caldria tenir en compte: 
 

  • Com a xarxa, necessitat de compartir objectius i no afany lucre o de fer créixer el projecte individual de l'entitat o marca "personal"
  • Necessitat d'espai físic i infraestructura
  • Disposar de productes generats a partir de residus o reutilitzats

En general, considerem que s'ha aconseguit fer un bon Ressò, amb molta difusió i sensibilitzar la població sobre la necessitat de reutilització com a alternativa de consum. També s'ha aconseguit generar ocupació per a persones en situació de vulnerabilització i donar a conèixer les entitats que han format part del projecte més enllà del seu públic objectiu.

Destaquem que el considerem un projecte innovador perquè no existeixen experiències similars a nivell de Catalunya, que treballin alhora per reduir impacte social i ambiental que representa el model de consum actual. És una alternativa de consum conscient real en tots els àmbits.