Xerrem Junts Remei
El programa Xerrem Junts són trobades de conversa oral en català amb persones adultes que tenen interès per aprendre l'idioma. Consta de dos actors principals: els xerraires, les persones que estan aprenent la llengua catalana; i els guies, persones voluntàries que venen a compartir la llengua catalana al grup.
S'estableix al barri del Remei per tres motius:
- La necessitat percebuda i manifesta d'algunes veïnes a aprendre la llengua catalana.
- La predisposició d'algunes veïnes catalanoparlants en fer de guies en l'aprenentatge de la llengua.
- La proposta de la coordinadora d'associacions per la llengua catalana (CAL) per realitzar i coordinar un dels seus projectes de parla oral en català al barri del Remei
Aquests tres factors són decisius alhora d'engegar el projecte.
OBJECTIUS:
- Promoure espais socials de trobada i comunicació de persones adultes en català
- Fomentar el coneixement del barri i de la ciutat a persones nouvingudes
- Establir dinàmiques d'autoorganització veïnal i suport mutu
Involucrar les veïnes al barri i a l'espai veïnal del Pont
En el cas concret del Remei, s'hi suma l'objectiu específic de:
- Garantir que persones que han estat excloses del sistema educatiu reglat (no alfabetitzades o amb un baix nivell d'estudis) tinguin la possibilitat de realitzar alguna activitat mitjançant l'ús de la parla catalana.
SERVEIS:
- Setmanalment s'ofereixen cinc espais de conversa oral en català d'una durada d'hora i mitja.
1. Xerraires i guies
2. Coordinador: figura que fa d'enllaç amb la CAL i orienta els voluntaris quan tenen alguna dificultat.
3. AVV del Remei
AVV Remei
CAL (Coordinadora Associacions per la Llengua)
El Pont, Espai Veïnal del Remei
Comissió Lingüística de Vic
CAP del Remei
Actualment comptem amb 80 xerraires i 10 guies.
Per accedir als grups de conversa, les xerraires es poden apuntar al Pont, l'espai veïnal del Remei. Automàticament se li ofereix una proposta de grup i normalment si hi ha plaça ja s'hi pot presentar el següent dia que hi ha trobada. La ràtio per grup és de 20 persones. S'intenta no sobrepassar aquest nombre pel bon funcionament de la dinàmica.
El principal canal de participació de les persones voluntàries és a través d'un grup de WhatsApp on es passen informació i comparteixen materials de suport.
Alguns grups-classe també tenen un canal de WhatsApp independent per poder fer comunicats ràpids si fa falta i també per practicar la llengua durant la setmana.
Per la presa de decisions, els voluntaris es troben un cop per trimestre i dissenyen el calendari i les activitats que volen fer. La participació de les xerraires es dona durant el dia a dia, on poden fer propostes i parlar del què elles vulguin.
El Xerrem Junts ha tingut una bona acollida al barri del Remei. Setmanalment s'acosten persones al Pont, espai veïnal del Remei, per apuntar-se a la iniciativa com a xerraires. Estem vinculades a la coordinadora lingüística de Matrícula de Viva, mecanisme per unificar i coordinar la matrícula dels cursos de català per persones no catalanoparlants que es fan a tota la ciutat. Això vol dir que se'ns ha considerat un agent més en l'aprenentatge de la llengua catalana a la ciutat i que podem oferir una atenció més especialitzada a les persones que se'ns acosten, tenint la informació necessària del circuit per poder-les derivar a altres formacions si s'escau.
Atès que el Xerrem Junts forma part d'una iniciativa de l'AVV del Remei, a través del Consell de Barri hem aconseguit visibilitzar el projecte i atraure l'atenció de EAP-CAP del Remei. És per això que durant diverses sessions, han vingut infermeres comunitaries a conèixer els grups i a oferir formacions sobre salut bucal i nutrició amb el triple objectiu de treballar vocabulari específic del cos i l'àmbit mèdic, formar en hàbits d'higiene i alimentació saludable i la darrera, oferir proximitat i predisposició del personal del CAP Remei a un col·lectiu de veïnes que no tenen un fàcil accés a aquests coneixements i continguts.
No hem desenvolupat encara aquest punt ja que el nostre projecte no fomenta el desenvolupament econòmic. Tot i així, esdevenint un punt de referència per practicar la llengua catalana, pot ajudar a certes persones que busquen feina a millorar el seu nivell de català. També tenim contacte amb la Fera Ferotge i l'Associació Tapís que són projectes que realitzen formació per fomentar l'ocupació de joves i persones en risc d'exclusió social. En aquest sentit, estem vinculats per poder-los derivar persones que busquen feina i ells, persones que volen millorar el nivell de català oral.
El projecte és sostenible gràcies a la inversió de temps de les persones voluntàries que gratuïtament s'ofereixen per dinamitzar els grups de conversa. El projecte és sostenible en part pel vincle que s'estableix entre els xerraires i els guies. Això fa que hi hagi un enorme compromís per les dues parts, ja que es creen llaços d'amistat i la sensació d'aprenentatge és recíproca.
És una clar exemple d'ajuda mútua que possibilita la coneixença i la inclusió de veïnes d'origens diversos al teixit social del barri.
La relació amb l'administració és de col·laboració. Desde que va començar el projecte, les tècniques de Ciutadania han vetllat per mantenir-nos en contacte amb la Comissió lingüística de la ciutat. Se'ns té en compte com un servei més d'aprenentatge de la llengua.
Per promoure l'activitat s'ha fet molt pel boca-orella. Això ha provocat que s'hagi arribat a un sector molt concret de la població: dones marroquines d'entre 40 i 70 anys.
Per fomentar la inclusivitat, s'haurà de vetllar perquè els referents comunitaris d'altres cultures puguin conèixer el projecte i en puguin fer difusió entre els seus col·lectius.
Un fet curiós és que hi ha hagut bona resposta de persones voluntàries. Per captar-les també s'ha fet molt pel boca-orella i a través de xarxes socials digitals.