Tataküa

Torna a Fitxes de bones pràctiques

Tataküa

Necessitat col·lectiva

Aquesta iniciativa sorgeix de la la necessitat de crear un projecte d'organització col.lectiva de famílies per generar un espai-temps d'acompanyament i de suport a la criança, així com d'iniciatives en el temps de lleure i oci famliar vinculades als valors de l'economia social i solidària.


L'origen sorgeix per part d'un grup de famílies amb la necessitat de crear una xarxa de suport a la criança en una societat on s'està perdent l'enxarxament familiar i la criança col.lectiva i s'està transformant en models més nuclears on les famílies es troben més aïllades.


Aquest grup de famílies, doncs, s'organitzen en un entorn rural i creen una associació per generar espais-temps de trobada, d'acompayament i de difusió de com es pot compartir la criança i l'educació des de models més autogestionats i horitzontals, transversals(amb aprenenatges vius) i menys institucionalitzats.

Objectius i accions
  • Els fins principals del projecte són: donar suport a la criança, maternar en comunitat i fomentar l'intercanvi de coneixements entorn la criança, promoure l'educació a la natura i l'educació en el lleure com a a acompanyament a la persona en els processos vitals, fer recerca i investigació sobre les teories i pràctiques pedagògiques des d'una perspectiva crítica, respectuosa i no autoritària. Promoure activitats i espais de trobada en ambients preparats per afavorir el desenvolupament per igual de les persones i teixir relacions responsables i respectuoses. Ser un projecte sostenible a nivell de relacions personals, comunicatives i d'autogestió i col.laborar en donar suport a la creació d'altres associacions del mateix caire per fer xarxa social.
  • Serveis: Constituir un grup de criança compartida a la natura; impulsar accions autoformatives pel grup i formatives més enllà de la comunitat; impulsar i gestionar una Escola Bosc; dur a terme accions de lleure actiu, oci familiar, educació ambiental, espai públic,...
Comunitat

Tataküa és una associació formada per persones de diferents edats, la major part famílies amb infants de 0 a 10 anys que s'organitzen de manera horitzontal i assembleària. Aquestes famílies són els principals actors de Tataküa i conformen diverses comissions de treball per a temes específics de gestió (festes i autogestió, jornades de treball, econòmica, pedagògica,...). Les altres comissions de festes i autogestió i la comissió de jornades de treball s'activen quan són necessàries i amb la participació voluntària de les sòcies.

La comissió que vetlla per la projecció del projecte educatiu i preserva l'estabilitat econòmica del projecte és la comissió pedagògica, integrada per les treballadores de l'Associació. Les treballadores són les altres acrtius principals de l'Associació, sent el motor del projecte i actualment en un camí conjunt per constituir una cooperativa.

Finalment Tataküa col·labora amb moltes altres associacions i projectes amb qui comparteix espais i interessos i que, conjuntament configuren un ecosistema cooperatiu i de suport per tirar endavant accions, projectes i intercanviar o compartir recursos. És el cas de l'Associació Econau, Artra, APASA...

 

Governança

Tataküa es regeix per models organitzatius alineats amb els sistemes de governança participativa, que promouen la implicació dels grups d’interès interns en la presa de decisions i articulen mecanismes de participació en els òrgans de govern.

Els canals de participació són diversos: les assemblees obertes, assembles de sòcies, jornades de portes obertes, festes d'autogestió, els grups de whatsapp, les trobades diàries en la comunitat educativa(mapares), les reunions per projectes i comissions,...
Durant el cicle  anual és realitzen tres assemblees generals(principi-mitjans-final de cicle),i s'en convoquen d'extraordinàries si és necessari o oportú.

Alhora Tataküa també participa en espais de governança externs d'altres comunitats, com l'Assemblea de l'Ateneu Cooperatiu, l'Era, el grup motor de la xarxa Educació 360, el node d'Eixarcolant, i l'assemblea de sòcies de l'Enllaç
 

Arrelament i compromís territorial

El 2015 Tataküa detecta la necessitat de construïr el seu projecte de base comunitària amb  consciència mediambiental i vocació de transformació social a través dels valors de l'economia social i solidària. Per aquest motiu Tataküa participa de: 


- Sòcies de la Cooperativa L'Enllaç
- Projecte participant de l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre
- L"Era, Comunalitat d'Amposta
- Activisme Mediambiental: conte Riu amunt, Riu avall
- Xarxa eduació 360º, espai edunauta
- Taula socioeducativa ciutat d'Amposta
- Artesania 360º
- Node Terres de l'Ebre Eixarcolant
- Red Nacional d'educació a la natura(EDNA)
- Pam a Pam
- Associació Econau
 

Intercooperació i desenvolupament econòmic

L'Associació Tataküa duu a terme anualment convenis de pràctiques amb diversos instituts del territori(Institut Montsià, IEEPAC, Institut Ebre) per acollir alumnat d'estudis relacionats amb el projecte, principalment CFGS Educació Infantil i CFGS Educació i control ambiental.


Dins l'àmbit del lleure a la ciutat d'Amposta, Tataküa intercoopera amb altres actors per tal de generar noves iniciatives i accions dins els casals d'estiu ("Estiu Enriquit"). Aquestes accions són dutes a terme de forma intencionadament conjunta per actors diversos per crear el que anomenen "xarxes fèrtils" amb l'objectiu de generar sinèrgies entre els usuaris, treballadores i entitats del sector. D'aquesta manera, a tall d'exemple, infants inscrits en activitats de lleure esportives diversifiquen la seva experiència participant en tallers a la natura de Tataküa. 

Tataküa coopera amb la xarxa d'activitats d'educació ambiental, concretament Gepec, l'Escola Camp d'aprenentatge, l'espai d'interpretació natural Món natura i la Fundació Plegadis. Entre Tataküa i aquests actors es generen sinèrgies per tal de que els usuaris coneguin els diversos espais i serveis i alhora es duen a terme accions conjuntes per la divulgació, l'educació i la sosteniblilitat mediambiental. 
 

Sostenibilitat


La sostenibilitat del projecte depèn dels serveis que s'ofereixen des de l'associació en l'àmbit de la criança, l'educació, la formació, l'oci i el lleure. També en aquest sentit en depèn la sostenibilitat econòmica principal, amb el suporte extraodinari d'algunes subvencions que permeten el desplegament d'alguns projectes.

 

 

Impacte i replicabilitat

L'experiència de Tataküa s'enmiralla en moltes altres experiències comunitàries que han sorgit en els últims 15 anys arreu del territori responent a la necessitat de posar al centre a les persones i donar suport i qualitat en àmbits on el capital passa per damunt de les necessitats reals de les persones. Concretament Tataküa neix després de l'experiència viscuda per una de les impulsores a Salt dins un col·lectiu transversal d'hortes i educació viva. 
El model d'Associació i Escola Bosc creat a Amposta és possible gràcies a la comunitat de famílies i treballadores que la conformen. Actualment Tataküa dedica part dels seus recursos a donar suport a grups de famílies i entitats que volen replicar el seu model en altres indrets del país. De fet, l'Associació forma part d'un moviment d'àmbit nacional anomenat EDNA (Associación de Educación en la Naturaleza) que promou i acompanya a altres projectes similars.


Després de 8 anys caminant en comunitat, Tataküa segueix creient i s'ha pogut adaptar a diverses circumstàncies(covid19, crisi econòmica, desplegament de nous projectes...) i actualment explora la creació d'una cooperativa de treball sense ànim de lucre que promogui l'economia social i solidària en el món de l'educació a la natura i el lleure mediambiental així com projectes socials.

Actualment, Tataküa és un referent en l'àmbit educatiu, del lleure i de l'educació en la natura a Amposta però també a les Terres de l'Ebre. A més de ser un referent sectorial també és un referent pel seu model de governança horitzontal i autogestió entre el sector de l'Economia Social i Solidària i el conjunt de les entitats ebrenques. A més, el seu ferm compromís per oferir un model alternatiu de relacionar-se amb la natura, entre les persones i el territori, exemplifica una realitat possibilista entre els models socials i econòmics d'avui.