Projecte Kúra

Torna a Fitxes de bones pràctiques

Projecte Kúra

Necessitat col·lectiva

Amb l'augment de l'esperança de vida, han augmentat el nombre de persones amb demència. Es preveu que d'aquí a uns anys n'hi hagi moltes més, evidenciant la necessitat d'un nou model per a la cura d'aquestes persones. Fins i tot l'OMS reconeix la complexitat d'aquest repte i insta als països a construir un pla nacional per fer front a aquesta realitat.

Actualment, la cura de les persones amb demència sovint es veu assumida per les cuidadores informals, és a dir, les familiars, que canvien totalment la seva vida, deixant de banda sovint el seu benestar.

A més, a Ripollet hi ha una llarga llista d'espera per a accedir a un centre de dia i manquen recursos per a aquestes persones.

Aquest projecte respon a la necessitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb demència, així com la de les persones cuidadores, donant-los un respir i suport en la funció que assumeixen, potenciant una comunitat que cuidi i oferint un model alternatiu a la responsabilitat individual de la cura.

Objectius i accions
  • Incrementar el benestar de les persones cuidadores oferint un respir i un suport a la seva tasca.
  • Proveir un espai per a les cuidadores per a compartir experiències i potenciar la seva expressió i gestió emocional.
  • Incloure les persones amb demència a la comunitat, trobant espais de participació i relació.
  • Millorar la qualitat de vida de les persones amb demència i ajudar a retardar l'evolució de la malaltia.

Les accions que du a terme:

  • Activitats per a persones amb demència que inclouen algunes de les bases del tractament no farmacològic de la demència: activitat física, estimulació cognitiva i social. Es duen a terme les activitats durant 3 matins per setmana, dilluns, dimecres i divendres d'11 a 13h.
  • Algunes activitats que s'ofereixen són: tallers d'estimulació cognitiva, arteràpia, hort, escacs, petanca, activitats diverses a la biblioteca, jocs de taula, gimnàstica per a persones grans i passejos pel poble.
  • Per als cuidadors, s'ha conformat un Grup d'Ajuda Mútua (GAM) que es reuneix un cop setmanalment.
  • Al final, el que pretén el projecte és ser un punt de partida perquè la comunitat generi aquest espai d'ajuda i intercooperació.
Comunitat
  1. Entitat gestora del projecte, les persones amb demència i les cuidadores són actors i actores directament implicades. 
  2. Entitats col·laboradores
  3. Altres entitats i professionals: voluntaris, treballadores del CAP i Serveis Socials, entre d'altres.

Persones amb dependència, persones cuidadores, voluntaris (acompanyen i dinamitzen activitats), tècnica del projecte, persones de diferents entitats i institucions: La Gresca, Jardinet, Club Unión Petanca, Club d'Escacs Palau Ausit i l'Ajuntament de Ripollet (integradora social del Casal d'Avis). També treballadores del CAP i Serveis Socials. 

Governança

Pel que fa a espais col·lectius de presa de decisions i de gestió que es disposen, el projecte disposa dels Espais d'atenció directa i Grups d'Ajuda Mútua (GAM).  Els mecanismes per promoure la participació són: 

 -Consultar als participants.  

-Facilitar l'accès a la informació.  

-Presa de decisions compartida.  

Les actuacions concretes que garanteixen la inclusivitat i la perspectiva interseccional en la presa de decisions són:  

- Espais de participació conjunta.  

- Espais de debats, reflexions i propostes en les activitats.  

Les metodologies, recursos, eines que es disposa per a la presa de decisions són:   

-Grups d'Ajuda Mútua.  

-Dinàmiques participatives.   

L'accés a la informació necessària per a la participació en la presa de decisions a tota la base social i grups d'interès del projecte/experiència es garanteix mitjançant la transmissió de la informació per diferents canals, sempre tenint en compte la comprensió de tothom i l'accessibilitat de la informació (paper, xarxes socials, comunicació oral). I totes les decisions preses pel que fa a la gestió són transparents i accessibles.  

El principal mecanisme d'avaluació que tenim és el feedback que rebem tant dels participants com de les entitats i voluntaris participants en les diferents accions que es duen a terme.  

No hi ha cap mecanisme d'avaluació encara estandarditzat, ja que és un projecte molt recent, però caldria fer una valoració tant quantitativa com qualitativa (participació, satisfacció usuàries, valoració de les entitats que hi participen, etc.). Encara no disposem de tanta informació perquè la intervenció no té suficient trajectòria.  

Kúra realitza un autodiagnòstic subjectiu respecte la gestió comunitària i l'impacte social d'aquest. En aquest sentit, es considera que Kúra fomenta la participació dels usuaris i usuàries en la presa de decisions, tot i ser un projecte incipient està molt arrelats al territori i la comunitat (és la base del projecte) i fomenta la cura de les persones, processos i l'entorn. Encara no s'ha pogut avaluar del tot, però es considera que es genera un impacte social essent en l'arrelament territorial. 

Arrelament i compromís territorial

Les vies que s'empren per detectar necessitats, demandes i inquietuds del territori són diagnosis fetes per recursos locals, entrevistes amb persones de la comunitat, dades de salut i socials i l'evidència científica.  

Relacionat amb la participació, el projecte participa del Moviment Gran Barri (Xarxa de Gent Gran) i a la Comunalitat; i els espais on participa són el Casal d'Avis, la Biblioteca Municipal, el Pavelló Municipal Joan Creus, el Club Petanca.

Intercooperació i desenvolupament econòmic

 El projecte intercoopera amb altres agents professionals com persones d'altres entitats que treballen amb la gent gran, professionals de Serveis Socials i del CAP, amb la finalitat de crear una xarxa comunitària i que les persones en aquesta situació puguin ser derivades a aquest recurs, ser ateses d'una manera integral per diferents professionals i, en definitiva, rebre una atenció més completa. 

Pel que fa a activitats econòmiques que es potencien indirectament són el consum responsable, local amb productes de proximitat i de temporada.  

Actualment, el projecte es troba en procés d'establir noves aliances per comptar d'altres serveis i espais de treball, així com oferir també els propis. Ja es treu profit d'algunes aliances, com per exemple, el servei de gimnàstica de persones grans que ofereix l'Ajuntament, l'espai del Casal d'Avis, etc.  

Per la part de delegar es desitja lligar les iniciatives de l'administració amb les del tercer sector, implicar més a les persones relacionades amb el projecte i que estan contractades per l'administració (Ajuntament (serveis socials), CAP); que puguin dedicar part de la seva jornada laboral, portar-ho més ellà de només entitats i voluntaris. Al final, seria establir una dinàmica de treball més cohesionada entre l'administració pública i el tercer sector.  

Aquest projecte incipient podria incloure psicòlogues, terapeutes ocupacionals, treballadores socials, educadores socials amb un contracte de mitja jornada, així com talleristes que dinamitzin activitats.  

 

Compromís amb les persones, els processos i l’entorn

El projecte també té un compromís amb les persones, els processos i l'entorn. De fet, la seva activitat gira entorn de les cures de les persones, cap a una mateixa com cap a les altres persones; però, gràcies a la col·laboració amb una altra entitat, Jardinet SCCL, han incorporat la cura de l'entorn amb l'activació d'un espai on han començat un hort. Alhora, tot això ve acompanyat de continguts sobre sostenibilitat i natura en algunes de les activitats.   

Pel que fa a la sostenibilitat col·lectiva, els elements de respecte i valor de l'entorn (amb l'hort) i les activitats en espais comunitaris són alguns exemples.    

Sostenibilitat

Pel que fa a la sosteniblitat del projecte, les principals tensions són la col·laboració en la derivació, accés de les persones per arribar a formar part del projecte, compromís, mantenir el compromís dels agents de la comunitat participants, etc.  

Les principals fonts de recursos són tan públics (administració), com seria l'espai en què es duu a terme el projecte i la col·laboració de professionals del sector públic, com privats (de les entitats del tercer sector). El fet que existeixi Populus ha facilitat la col·laboració entre entitats i ha propiciat conformar noves iniciatives comunitàries.

Quant a estructures per al desenvolupament del projecte es compta amb el Casal d'Avis, Biblioteca Municipal, club de petanca i Pavelló Municipal. Caldria mantenir-les per a la sostenibilitat del projecte.  

Les estructures que s'han creat per garantir la sostenibilitat ha sigut la xarxa de persones i entitats involucrades i de l'administració amb els espais. Però la pèrdua del Casal d'Avis per a continuar duent a terme les activitats implicaria una gran dificultat per a la sostenibilitat del projecte.  

Relació amb l’administració

Per que la a la relació amb l'administració, en general aquesta ha sigut bona i disposada a col·laborar i cooperar. Hi ha desig de fer activitats conjuntes (xerrades de la dependència) i han cedit espais i col·laboració pel que fa a recursos humans i serveis.   

L'administració ha de tenir un paper en relació amb la sostenibilitat del projecte, cal teixir xarxa amb aquest agent, que ara per ara és qui pot cedir espais comunitaris. Alhora, el projecte desitja que l'administració vinculi serveis amb els propis, cooperar més en aquest sentit, que hi hagi una comunicació fluida de les necessitats detectades amb la població usuària i que, en comptes de ser serveis diferents, vincular el projecte, és a dir, cooperar per donar una millor atenció a la població.

Impacte i replicabilitat

L'impacte o retorn social que es genera al territori més enllà del projecte és un impacte ambiental, visibilitzar la importància de les cures des d'una perspectiva de gènere, responsabilitzar la comunitat en la cura de les persones, crear noves sinergies d'ajuda mútua, canviar el paradigma sobre què és la vellesa, crear noves sinergies intergeneracionals, promoure un estil de vida saludable en la gent gran i oferir estratègies per prevenir i acompanyar la demència. 

Per a poder replicar aquest projecte és necessària la subvenció d'una entitat del tercer sector que pugui contractar una tècnica del projecte, entre altres despeses. També caldria la col·laboració de l'Ajuntament per a cedir espais i la coordinació sòlida amb Serveis Socials i Centres d'Atenció Primària per oferir tallers i derivar possibles persones interessades. Seria idoni que entre les diferents ciutats sorgissin iniciatives semblants amb grups de persones amb demència i cuidadores i crear una xarxa que inclogués totes les entitats i iniciatives per a persones amb demència i cuidadores per compartir experiències i serveis.  

El projecte ha sabut donar resposta a la necessitat detectada mitjançant l'oferta a persones cuidadores de tenir temps lliure per a cobrir les seves necessitats. També ofereix moments de qualitat i millora el vincle amb la persona cuidada. Finalment, s'observa el benestar de les persones amb demència que comparteixen bons moments entre elles.  

Pel que fa als resultats que s'esperen, alguns d'ells ja visibles, són que les cuidadores familiars aprenguin noves estratègies de cura cap a ells i cap a les persones amb demència així com crear una xarxa de suport on poder acudir. També s'espera mantenir les relacions amb la comunitat forjades i forjar-ne de noves per oferir un servei més complet. S'espera que sorgeixin nous espais de cura corresponsable que impliquin diferents agents que no siguin només el familiar i nous espais d'autogestió entre les cuidadores.  

El projecte és singular o destacable per les sinergies que es creen entre persones i la felicitat de les persones amb demència que els produeix sentir-se acollides, compreses i partícips en la comunitat que els envolta. Comptem amb molta implicació i participació de diferents agents de la comunitat.