Grups autoorganitzats de suport a la criança
Compartir espais de relació, suport i aprenentatge durant la criança i, en concret, durant les primeres etapes. S’ha identificat de manera molt orgànica a través de diferents persones que compartien espais com el grup de pre o post part del CAP, grups de whatsapp de persones conegudes que compartien moments similars en relació a la criança, etc.
Algunes persones vinculades a un grup de whatsapp (mums23) van veure la necessitat d’impulsar espais de presencialitat compartida amb les finalitats ja descrites. Ha estat un procés ràpid i senzill. En el cas d’un dels grups, amb suport pel que fa a l’espai i una mica a l’organització a través de la Comunalitat de Vic i, en l’altre cas, de manera totalment autoorganitzada per part de persones conegudes i/o que compartien un cert entorn.
1- Compartir l’experiència de la ma/paternitat
2- Autoformar-se en l’àmbit de la criança
3- Desaïllar la solitud a què ens aboca la societat occidental/capitalista a l’hora de criar i fer-ho en comunitat
Formació i suport a la criança (no és un espai professionalitzat ni tenen vocació d’incorporar persones als grups, sinó que es vegi com una opció per replicar l’experiència)
1- Mares i els seus nadons
2- Grups de whatsapp
3- CAP i personal especialitzat en temes de criança
La Comunalitat de Vic, l’Ajuntament de Vic (Centres cívics), Mares de Llet
Principalment són grups de 15 mares (dones cis) amb criatures de menys d’un any. Tot i així, puntualment també hi acudeixen les parelles d’aquestes mares siguin dones o homes cis.
En el cas d’un dels grups, ha estat cabdal per consolidar la xarxa, el CAP (grup prepart), un grup de whatsapp creat informalment de persones que es coneixien entre elles i que havien de ser mares a Osona l’any 2023 i que compta amb fins a 200 persones.
Pràcticament totes aquestes mares són persones d’una mateixa realitat socioeconòmica i cultural. Tot i així, el grup que es reuneix a l'Espai Veïnal del Pont acull membres de famílies monomarentals i també persones de diferents orígens.
No hi ha espais formals de presa de decisions però sí que un dels espais de trobada, cada un cert temps, resulta ser un espai organitzatiu on orgànicament es prenen les decisions per consens. Puntualment algun grup ha rebut acompanyament de la Comunalitat de Vic en aquest sentit.
La participació de les membres és força bona, perquè ja es van incorporar amb la intenció de tenir aquests espais. En aquest sentit, no cal “promocionar” la participació perquè la voluntat hi és tota. Pel que fa a la accés de noves persones dins de cada grup no és plenament garantida per mantenir una estabilitat i bon funcionament dins del grup. La idea seria que es veiés com una bona pràctica perquè en sorgissin tants com fora necessari, a la vegada que quan s’allibera algun lloc sí que es poden incorporar nous/ves membres amb necessitats (i edats nadons) similars.
Les decisions, per la dimensió del grup i l’entesa, es prenen des del consens. El debat i diàleg de les persones del grup així com en moments puntuals en el cas d’algun grup l’acompanyament de la Comunalitat de Vic com a agent neutral que ajuda a endreçar el debat i recollir les propostes amb alguna dinàmica concreta.
Comparteixen tota la informació a través d’un grup de whatsapp, a banda de en els espais presencials.
Actualment no existeix un espai de trobada de tots els grups. Les necessitats són detectades en la pròpia activitat i és a través de la pròpia experiència de les membres del grup que es socialitzen i es resolen. Més enllà de les trobades grupals, algunes formacions es planifiquen obertes a tota la comunitat per tal que hi hagi un retorn al territori.
S'han establert contactes amb actors del territori com La Comunalitat de Vic, l’AVV del Remei i l’Espai Familiar del Remei.
A nivell de desenvolupament econòmic, s'han contractat a persones per a fer tallers o xerrades puntuals vinculades a projectes associatius i sense afany de lucre del territori.
No hi ha voluntat de professionalitzar l'espai ni de generar activitat econòmica.
De moment totes les activitats són autofinançades col·lectivament amb una guardiola conjunta.
Generar noves maneres de criar, de manera més col·lectiva i compartint coneixement, amb respecte cap a la vida i els processos de cada mare i el seu nadó.
Un factor que amenaça la sostenibilitat del grup és la tornada a la feina de les seves integrants, que farà no tenir prou temps per destinar als espais de cura i criança col·lectiva.
Perquè es pugui replicar és important donar visibilitat a la iniciativa, explicant els passos a seguir a altres persones i facilitar així el seu reconeixement social.
No es necessiten masses recursos econòmics ni personals però sí infraestructures públiques o comunitàries per acollir-los (centres cívics, espais veïnals).
El projecte ha sabut donar resposta a la necessitat de manera molt orgànica, generant un entorn on compartir criances i establint espais de relació que amb el model econòmic, laboral i social actual s’havien perdut.
El model dels espais col·lectius de criança persegueix generar noves maneres de criar, de manera més sostenible, col•lectiva i compartint el coneixement.