Casa USINA- Xarxa de Coneixements (ESSF)

Torna a Fitxes de bones pràctiques

Casa USINA- Xarxa de Coneixements (ESSF)

Necessitat col·lectiva

La iniciativa neix de la detecció d’una necessitat compartida entre dones del territori de Zona Nord (Ciutat Meridiana–Torre Baró–Vallbona), majoritàriament mares, moltes d’elles migrades i en situació de precarietat econòmica i laboral.La necessitat inicial identificada va ser la manca d’un espai de trobada segur, no mixt quan cal, on poder compartir experiències vinculades a la maternitat, les cures i la precarietat, des d’una perspectiva alliberadora i comunitària. Aquesta necessitat va ser detectada per les mateixes dones impulsores del projecte, veïnes del barri. Aquesta nova experiència contrasta amb altres espais de relació existents, sovint articulats entorn de vincles culturals o nacionals més tancats, o bé travessats per dinàmiques individualistes i patrons patriarcals.
En aquest nou espai de trobada es va evidenciar una segona necessitat compartida: la de posar en pràctica sabers, coneixements i experiències professionals que havien quedat invisibilitzades o interrompudes, sovint en el marc del projecte migratori o per la sobrecàrrega de les cures.
La problemàtica ha estat definida col·lectivament per les dones participants, a través d’espais de diàleg i assemblea, i es concreta en:
- La dificultat de compatibilitzar criança i projecte laboral.
- La invisibilització dels sabers femenins.
- La manca de xarxes de suport econòmic i emocional.
- La necessitat d’alternatives d’autoocupació arrelades al territori.

El projecte dona resposta mitjançant la creació d’un espai físic i comunitari que articula suport mutu, formació, intercanvi i oportunitats d’activació econòmica.

Objectius i accions

Objectius principals:
- Crear un espai comunitari segur de trobada i suport mutu entre dones.
- Reconèixer i posar en valor els sabers vinculats a les cures i altres coneixements professionals.
- Facilitar processos d’autoocupació compatibles amb la criança.Promoure l’autonomia econòmica i l’empoderament col·lectiu.
- Generar xarxes de cooperació entre dones del territori.

Accions desenvolupades:
- Espai de trobada estable per compartir experiències i necessitats.
- Intercanvi de recursos pràctics (roba infantil, joguines, materials).
- Tallers i formacions (drets laborals, dret de família, economia familiar, costura, competències digitals, etc.).
- Espai de descompressió emocional i suport mutu.
- Sistema obert de “ofereixo–busco” per facilitar l’intercanvi de serveis i coneixements.
- Possibilitat d’utilitzar l’espai per desenvolupar projectes propis amb diferents graus
d’autonomia.

El format combina dimensió comunitària, pràctica i formativa, integrant cures, economia i xarxa social. 

Comunitat

La comunitat del projecte està formada principalment per dones de Zona Nord, en la seva majoria mares i migrades, tot i que no de manera exclusiva.
Els graus d’implicació són diversos:
- Participants que utilitzen l’espai per a necessitats pràctiques puntuals.
- Dones que s’inscriuen en tallers i formacions.
- Dones que ofereixen serveis o coneixements a través del sistema d’intercanvi.
- Impulsores de projectes propis que utilitzen l’espai com a plataforma.
- Voluntàries que assumeixen tasques de dinamització o gestió.
- Sòcies fundadores que formen part de la Junta i lideren la coordinació general.

Aquesta diversitat permet una estructura flexible i inclusiva.

Governança

Actualment, el projecte es troba en fase inicial d’obertura i consolidació. Les decisions estratègiques són adoptades per les sòcies integrants de la Junta Directiva, garantint coherència amb els valors fundacionals.

Els canals de participació inclouen:
- Espais oberts de proposta d’activitats.
- Comunicació directa amb les impulsores.
- Participació voluntària en dinamització i gestió.
- Autonomia en el desenvolupament de projectes propis dins del marc compartit.

Els criteris d’accés es basen en:
- Respecte als principis feministes i de no violència.
- Compromís amb el funcionament comunitari.
- Voluntat de participació col·laborativa.

El projecte promou la inclusivitat mitjançant la flexibilitat d’horaris, l’accessibilitat econòmica i la centralitat de les cures.

Arrelament i compromís territorial

La detecció de necessitats s’ha produït a partir de l’experiència directa de les impulsores com a veïnes implicades en el territori i a través del contacte amb altres entitats i equipaments del barri.

El projecte participa i manté vincles amb:
- Equipaments culturals i cívics de Zona Nord.
- Entitats veïnals.
- Centres educatius i AFA.
- Serveis socials i tècnics de barri.
- Xarxes feministes i comunitàries.

L’experiència s’alinea amb les polítiques municipals d’inclusió, igualtat i cohesió territorial.

Intercooperació i desenvolupament econòmic

El projecte promou la cooperació econòmica mitjançant:
- Intercanvi de serveis entre dones.
- Generació d’oportunitats d’autoocupació.
- Cessió d’espai per al desenvolupament d’activitats econòmiques impulsades per dones del territori.
- Posada en xarxa amb altres projectes i entitats.

Es fomenta un model d’economia arrelada, feminista i comunitària, orientada a reforçar l’ocupació local i la sostenibilitat de petits projectes.

Compromís amb les persones, els processos i l’entorn

El projecte ha sabut donar resposta a la necessitat detectada integrant tres dimensions: cures, empoderament i activació econòmica.

Sostenibilitat

La sostenibilitat es basa en:
- Implicació directa de les sòcies.
- Model mixt de finançament (subvencions, quotes, activitats).
- Arrelament territorial i xarxa comunitària.

Impacte i replicabilitat

Impactes observables:
- Increment de la participació femenina en espais comunitaris.
- Recuperació de sabers invisibilitzats.
- Creació de xarxes de suport mutu.
- Generació de primeres iniciatives d’autoocupació.

La replicabilitat és viable en altres territoris amb característiques similars, ja que el model es fonamenta en un principi adaptable: crear un espai segur de transmissió de sabers femenins vinculat a oportunitats econòmiques comunitàries. Allò singular que la converteix en bona pràctica és la seva capacitat d’articular maternitat, migració, cures i economia des d’una perspectiva feminista, autogestionada i territorial, transformant una necessitat compartida en una estructura col·lectiva sostenible.