Cafè Teatre Ca La Sisqueta (Actualització)
L'anàlisi de la realitat ha mostrat un canvi en la composició de Ca la Sisqueta. La part de cooperatives ha crescut i la part associativa s'ha mantingut aproximadament igual.
Això ha generat unes necessitats concretes i una readaptació de les relacions de presa de decisions i d'autogestió econòmica.
Un gran canvi es veu en què el Cafè Teatre ja no té la necessitat de produir econòmicament "sí o sí" per a cobrir dèficits, la qual cosa permet que es pugui orientar als seus objectius d'una manera més lliure, i treballar uns altres amb més eficàcia, com la compra socialment responsable, etc.
D'altra banda, el naixement de diverses persones ha fet girar els interessos d'algunes de les persones participants cap a temes més relacionats amb la cria, l'educació infantil i les cures, així com a buscar horaris més amables per a algunes activitats.
Els objectius són de llarg recorregut, així que van avançant en la mesura que poden.
La meitat de l'equip del Cafè Teatre passa per un moment personal que els orienta cap a les cures familiars, la qual cosa ha generat dificultats per a mantenir la tasca.
A Ca la Sisqueta participen:
- Persones individuals
- Grup de teixir i mitja
- Grup de Consum ecològic El Cabàs
- Sindicat Solidaritat Obrera
- Cooperativas Menta i Xocolata
- Cooperativa Boreal
- Partit polític CUP Gramenet
- Ateneu Cooperatiu Barcelonès Nord
- Colla Castellera Laietans
- Assessoria Laboral – Oficina de Drets Socials
- Podcast “Pasen al Fondo”
L'assessoria laboral és gratuïta, i és un projecte amb molta incidència social. Ha donat suport, orientat i acompanyat diversos conflictes laborals, individuals i col·lectius, amb resultat positiu.
La Colla Castellera Laietans, que, amb la participació d'alguns membres més actius, a poc a poc va entrant en la dinàmica grupal de pensar que l'entitat és més un projecte comú que un espai compartit.
El pòdcast “Pasen al Fondo” ja existia, però no estava representat amb un ús i una entitat concreta en Ca la Sisqueta, i ara si.
Com a dada rellevant per l'enriquidor que els sembla, deixant fora del compte als nounats, les edats de les persones participants a Ca la Sisqueta varien des de la trentena fins a gairebé els noranta anys.
Això mostra que, d'una banda, és un projecte molt inclusiu i, per un altre, que la proposta no acaba d'encaixar en les preferències del grup d'edat de 20-30 anys.
El Cafè Teatre ha reduït el seu àmbit de decisió separant les seves reunions de les de la Dinamitzadora, que és on es prenen les decisions estructurals.
Aquest no és un objectiu ni un efecte causal del treball que desenvolupin en el Cafè Teatre.
Les persones participants, com a principi metodològic, estan adaptant la programació d'activitats i els temps, en primer lloc, a la seves necessitats i possibilitats. Sempre sense deixar de complir els objectius.
Han començat a desenvolupar sistemàticament la compra socialment responsable. Intentaran que sigui en tot el projecte de Ca la Sisqueta, però es centraran molt en tots els elements del Cafè Teatre i aniran fins on puguin.
Més que la sostenibilitat material, han tingut diversos tipus de dificultats de caràcter social. Tenint en compte que el Cafè Teatre es un projecte gestionat por persones que no cobren i que "militen", s'han trobat amb:
- Dificultades personals/familiars: algunes de les persones que es responsabilitzaven de totes les intervencions s'han convertit en pares i mares, con el que el seu temps lliure s'ha vist dràsticament restringit. També han influït en altres persones situacions de salut i de cansament por la tasca. Això, en un grup petit, es molt significatiu i ha suposat una crisi de desenvolupament.
- Dificultats col·lectives: per tal d’explicar el projecte dins de l’entitat i rebre el suport que creien que havia de tenir.
Tal com comentàven en el diagnòstic anterior, només necessiten que els deixin fer i que no posin travetes amb gestions restrictives de les ordenances municipals.
Les noves necessitats no són noves, però sí urgents. Observen en diferents àmbits de participació i en els mitjans de comunicació social com els projectes capitalistes, anticomunitaris, egoistas i d'odi van prenent posicions per a un canvi de paradigma.
Des de l'aposta pels seus objectius, es plantegen incidir més en els espais en els quals participen, orientar les seves activitats a un calat major de la comunitat, tendir nous ponts i enfortir les aliances existents. Això, enfocat des del Cafè Teatre, significa obrir l'espai a propostes que no els són tan pròximes, que surten de la seva zona de confort, que interpel·len a uns altres i permeten compartir espais culturals, de reflexió i diversió amb altres persones i entitats, creant una malla resistent.