Grup de Consum La Bajoca
Les principals necessitats col·lectives per a la creació d'un grup de consum han estat:
- Tenir un consum responsable i transformador, basat en la relació directa entre productor i consumidor
- Fomentar un model de consum agroecològic.
Aquesta necessitat va ser detectada pels membres de l'Associació Cultural l'Aleta, els quals van posar-se en contacte amb d'altres casals populars del Camp de Tarragona per establir un grup de consum on les persones i els petits agricultors de la zona poguessin prendre decisions sobre els tipus de productes que volen consumir. Actualmnent té vuit entitats que acullen grups locals de consumidors: el Casal La Sageta de Foc de Tarragona, Casal Despertaferro de Reus, Casal El Rebotim de Vila-seca, Ateneu La Mina de La Canonja, Espai Verd de Puigpelat, Arrels d’Aigua de Santes Creus, L’Aresta a Santa Coloma de Queralt i grup d’Altafulla.
Per tal de donar resposta a aquesta necessitat, es va constituir el grup de consum així com una botiga per garantir el consum responsable.
L’objectiu és aconseguir productes de proximitat respectuosos amb el medi natural i social a preus assequibles i, al mateix temps, justos per als productors. Per això, procureN que els productes que comprem siguin de proximitat
Per fer-ho han establert un primer grup de consum a Valls i, després, s’ha replicat en vuit municipis del Camp de Tarragona, de la mà de vuit entitats que acullen grups locals de consumidors: el Casal La Sageta de Foc de Tarragona, Casal Despertaferro de Reus, Casal El Rebotim de Vila-seca, Ateneu La Mina de La Canonja, Espai Verd de Puigpelat, Arrels d’Aigua de Santes Creus, L’Aresta a Santa Coloma de Queralt i grup d’Altafulla.
Paral·lelament també han obert una botiga física als baixos de la Cooperativa d'Habitatges La Titaranya i són impulsors de l'Ecofira del Camp de Tarragona on es compta amb productores de proximitat.
La Bajoca és assembleària i es reuneix amb una periodicitat variable, segons s’estimi convenient i es demani per part de les sòcies. La Bajoca està formada per diversos grups de consum locals vinculats societàriament a entitats.
Dintre del grup de consum hi ha dues persones treballadores, escollides entre les sòcies que formen part del projecte i que s'encarreguen del dia a dia del projecte: el contacte amb els proveïdors, l'obertura de la botiga, atendre les comandes i les altes/baixes de sòcies i l'organització de l'Ecofira.
Pel que fa a les sòcies tenen el dret a participar de les assemblees i de tenir part en la pressa de decisions dels aspectes més trascendentals del projecte, tot i així el grau de participació no és elevat.
Actualment La Bajoca està formada per diversos grups de consum locals vinculats societàriament a entitats.
El Grup de Consum de la Bajoca, compta amb la següent estructura:
- Estructura:
o Assemblea general ordinària – Asssemblea del grup de consum.
o Assemblea General Extraordinària – estratègica un cop l’any.
- Participació i inclusió:
o Totes les decisions han de passar per l’assemblea i cal que siguin consensuades.
o Poden participar de l’assemblea les persones sòcies
El projecte, és obert a totes les persones que respectin els valors i el compromís ideosincràtic del Casal Popular La Turba (entitat "mare") i del grup de consum.
La governança de La Bajoca és compartida amb tots els seus membres, socis de qualsevol de les entitats locals, que poden participar a les assemblees i grups de treball.
Les entitats locals tenen un acord de col·laboració amb el Casal Popular La Turba, que és l’entitat titular de l’activitat econòmica.
Les comandes i recollida de cistelles és setmanal, a través de la botiga en línia.
La Bajoca és assembleària i es reuneix amb una periodicitat variable, segons s’estimi convenient i es demani per part de les sòcies, que poden participar en grups de treball temàtics, crear-ne de nou, etc.
La detecció de necessitats del Grup de Consum de la Bajoca es fa a través de les assemblees periòdiques amb les persones sòcies així com amb un seguit d'enquestes i trucades que es fan a les persones que hi tenen alguna vinculació, ja sigui com a sòcies o com a consumidores. També a través dels diversos ens locals esmentats anteriorment.
Actualment, impulsa, més enllà del propi projecte:
- L'Ecofira del Camp de Tarragona.
- La fira de roba sostenible.
La Bajoca forma part del Consell de Cultura de l'Ajuntament de Valls, conjuntament amb la resta d'entitats culturals i associatives locals. Aquest és un àmbit de difusió i coordinació d'activitats. La Bajoca forma part del "Pol Cooperatiu Vallenc", que agrupa 7 cooperatives de treball i habitatge de Valls amb l'objectiu d'impulsar l'Economia Social i Solidària. Entre les seves activitats hi ha la formació per a la regularització de persones sense papers, en el marc de les formacions de la Xarxa d'Ateneus Cooperatius de Catalunya
Ha ajudat a que es repliqui en vuit municipis del Camp de Tarragona, de la mà de vuit entitats que acullen grups locals de consumidors: el Casal La Sageta de Foc de Tarragona, Casal Despertaferro de Reus, Casal El Rebotim de Vila-seca, Ateneu La Mina de La Canonja, Espai Verd de Puigpelat, Arrels d’Aigua de Santes Creus, L’Aresta a Santa Coloma de Queralt i grup d’Altafulla.
La Bajoca ha fomentat l'ocupació a través de la contractació de dues persones treballadores, en el marc de la gestió de comandes, l'organització de l'Ecofira del Camp de Tarragona i l'obertura de la botiga.
De col·laboració amb l'organització d'actes.
Finançament públic a través de subvencions en l'organització de fires i esdeveniments de més gran format.
- Els elements claus d'Impacte i replicabilitat del projecte són els següents:
o Autogestió d’un grup de consum.
o Promoció de productes o iniciatives que tenen una perspectiva de no agressió amb el medi ambient i de bones pràctiques.
o Contribució a l’equilibri ecosistèmic del barri enfront del model de desenvolupament econòmic present i del seu impacte en l’entorn
- Elements Claus de rèplica:
o L’autoorganització de la població de valls per obtenir un consum ecològic i de proximitat.
o El discurs, cada vegada més latent, de poder consumir d’acord amb els principis de sostenibilitat climàtica.
o El poder de decisió sobre els productes i aliments que consumeixes.
o L’arrelament amb els productors de la població local.