Club Esportiu Alba Reus

Torna a Fitxes de bones pràctiques

Club Esportiu Alba Reus

Necessitat col·lectiva

Que les persones amb discapacitat intel·lectual disposessin d'un espai adaptat on fer esport. Fa 30 anys quan es va iniciar el projecte, no existien extraescolars ni recursos adaptats a les seves característiques fora de l'àmbit escolar. 


Van iniciar-ho un grup de pares de l'escola especial Alba pels seus fills. L'any 1996 es van fer els Especials Olímpics a Reus, el club va informar a totes les escoles del territori de la seva existència per nens que volguessin participar a les olimpíades i molta gent es va fer del club. Actualment no només és per nens ja que estan inscrits persones amb diversitat funcional cognitiva de totes les edats que també competeixen.

Actualment tenen entrenaments de dilluns a dijous, dedicant cada dia a un esport diferent: futbol, bàsquet, natació i atletisme. També participen de campionats esportius, organitzant sortides els caps de setmana. En aquest sentit, també participen en competició d'esports que no practiquen (esquí, raquetes, petanca, tenis taula...).

Objectius i accions
  •  - Participar de competicions esportives, entenent-la com a fita de superació (no és un club que només es vingui a entrenar).

- Gaudir amb l’esport.

- Socialitzar entre iguals.

Comunitat

Els actors principals són les persones usuàries (esportistes amb diversitat funcional cognitiva), sent un total de 30. Consten també les famílies d'aquestes persones i els quatre monitors/entrenadors voluntaris.

Altres actors serien l’Ajuntament de Reus que subvenciona les activitats, Reus Deportiu i Ploms cedeixen espais subvencionats per l'Ajuntament, Federació Esportiva (ACELL) subvenciona transport a competicions oficials.

Governança
  • Es duu a terme una assemblea general a l'any i si calen d'extraordinàries, també. L'òrgan de govern és la junta, composta per: Una presidenta, dos vicepresidents, un tresorer, un secretari i dues vocals.

  • Fan dues reunions a l'any segur, més el que necessitin. Cada sis anys es pot presentar candidatura per canviar la junta. 1 vot per socis (els socis són els esportistes, llavors hi ha un vot per família).

Al ser un club familiar on es troben molt sovint tant en el dia a dia com en les sortides de cap de setmana, la comunicació entre famílies i junta és directa, sempre tothom està en contacte. 

La forma de treballar és que la junta fa propostes segons el que han de parlar, ho expliquen en assemblea i és aquesta qui ha d'aprovar les idees de junta o buscar alternatives.

Arrelament i compromís territorial

Participen de totes les activitats del territori a les que els conviden. Per exemple, a la cursa d'orientació de l'escola especial Sol de Tgn, la cursa de la Marató tv3, cursa Taller Baix Camp... 

Compromís amb les persones, els processos i l’entorn

L'activitat esportiva en sí i les sortides ja són espais de cura en tant que són espais de socialització per un col·lectiu generalment apartat.

  • També participen d'activitats mediambientals on se'ls convida, com una sortida de neteja de boscos. 

     

Sostenibilitat

La dificultat principal és no disposar de més diners, ja que hi ha llista d'espera però per falta de finançament i espai no poden tenir més places. Els entrenadors són voluntaris. Les famílies paguen la fitxa federativa però més enllà (com les sortides, per exemple), paguen les famílies que poden fer-ho. 

Relació amb l’administració

Una dificultat per treballar amb l'administració pública és el funcionament de les subvencions, que et demanen fer l'activitat per avançat i després, si s'escau ja et tornaran els diners. 

Com a club veuen inviable aquest model, ja que no s'atreveixen a gastar el poc que tenen sense saber si rebran la subvenció.